És indubtable el gran impacte de l'obra de Daniel Goleman Intel·ligencia emocional (1995), que venia a demostrar que el factor determinant per l'exit a l'àmbit laboral -i a la vida en general- no era el cocient intelectual (CI), ni els diplomes universitaris o la perícia tècnica, sinó més bé qualitats com ara l'autoconciència, l'autoestima, l'autocontrol, l'empatia, la dedicació, la integritat, l'habilitat per comunicar, la perícia per iniciar i acceptar els canvis...
Poc després apareixia l'obra de Stanley Keleman Anatomia Emocional, l'estructura de la experiència somàtica (1997), una obra molt original que abasta els camps de la biopsicologia, la psicologia formativa i el més clàssic humanisme aristotèlic, com ha resaltat Jaime Guillén a la presentació de l'edició espanyola. Al seu llibre Keleman ens diu: La vida construeix formes. Estes formes són part d'un procés organitzatiu que inclou les emocions, els pensaments i les experiències dins d'una estructura. Esta estructura, al seu torn, ordena els aconteciments de l'existència. Les formes revelen el procés que va des de la fase protoplasmàtica -concepció, desenvolupament embrionari-, fins la forma humana personal, les estructures de la infància, adolescència i època adulta... Ben interessant, veritat? És a dir, a la forma del nostre cos queden gravades experiències tan diverses com l'amor, el dolor, la por o la decepció...I sobre estes qüestions, l'Anatomia Emocional, és que ha treballat un artista plàstic ben interessant: Joan Llopis. Ell és capaç de captar la profunditat de les emocions als seus cosos bidimensionals. No perdeu l'oportunitat de contemplar i gaudir la seua exposició a la nostra Biblioteca, fins el 18 d'octubre.... Queden pocs dies....
Per cert, ara quan ens veurem a l'espill, tal vegada, podrem pensar en modificar algunes emocions per millorar l'aspecte del nostre cos. O no? Deixeu les emocions que us suggeriu l'obra de Joan Llopis...
![]()
