Dia a dia vegem com la societat de la informació en la que vivim va canviant, va evolucionant. Raine Koskimaa, en la seua obra El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital, ens mostra com la tecnologia digital ens proporciona noves eines per millorar en el camp de la literatura i l'ensenyament pedagògic. Una mostra ben patent és la creació de blocs. Veiem com molts d'ells són blocs literaris on dialogar i opinar sobre llibres, autors, o sobre literatura en general. Però un aspecte especialment interessant que Koskimaa investiga és una nova definició de literatura digital, el cibertext, és a dir, textos digitals basats en codi informàtic i que utilitzen tècniques de hipertextualitat, interactivitat i programabilitat.
Amb tot açò, apleguem al debat de si podem considerar el codi informàtic i especialment la cibertextualitat, literatura o no. Des del nostre punt de vista, la cibertextualitat és una evolució més de la literatura tal i com la coneguem ara. Cal donar una oportunitat al avanços tecnològics, encara que en un principi pensem que ens pot perjudicar, perquè segurament ens òbriga un nou món de possibilitats en la nostra feina o en la vida diària.
