El repte del cibertext, de Raine Koskimaa

Dia a dia vegem com la societat de la informació en la que vivim va canviant, va evolucionant. Raine Koskimaa, en la seua obra El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital, ens mostra com la tecnologia digital ens proporciona noves eines per millorar en el camp de la literatura i l'ensenyament pedagògic. Una mostra ben patent és la creació de blocs. Veiem com molts d'ells són blocs literaris on dialogar i opinar sobre llibres, autors, o sobre literatura en general. Però un aspecte especialment interessant que Koskimaa investiga és una nova definició de literatura digital, el cibertext, és a dir, textos digitals basats en codi informàtic i que utilitzen tècniques de hipertextualitat, interactivitat i programabilitat.

Amb tot açò, apleguem al debat de si podem considerar el codi informàtic i especialment la cibertextualitat, literatura o no. Des del nostre punt de vista, la cibertextualitat és una evolució més de la literatura tal i com la coneguem ara. Cal donar una oportunitat al avanços tecnològics, encara que en un principi pensem que ens pot perjudicar, perquè segurament ens òbriga un nou món de possibilitats en la nostra feina o en la vida diària.

Laura Borràs, professora de la UOC, a Alzira

Enmarcat dins del curs Fomentar la lectura en la societat de coneixement, organitzat per la Fundació Bromera per al foment de la lectura, el passat dissabte 10 de novembre poguerem gaudir de la conferència oferida per Laura Borràs, Llegir a l'era digital, a l'Institut de Secundària Rei en Jaume d'Alzira.



Laura Borràs és doctora en Filologia, professora de literatura digital de la Univertat Oberta de Catalunya i directora del Màster en estudis literaris en l'era digital de la UOC. Entre d'altres coses, Laura Borràs va dir que només els joves són natius digitals, mentre que la resta, la majoria de persones, som immigrants digitals i estem en un moment de revolució informacional, semblant a la que visqueren els nostres avantpasats en el pas del rotllo de pergamí al llibre. Us recomanem un vídeo molt gràfic d'esta revolució del suport d'informació a l'Edad Mitjana.


El somni de poder llegir vàries obres al mateix temps, de manera semblant al que fa l'hipertext, ja el trobem en la roda dels llibres, ingeni ideat per Agostino Ramelli, publicat en l'obra Le diverse et artificiose machines (1588), que permetia al lector situat davant d'una gran sènia amb llibres la lectura simultània d'aquestos.

Laura Borràs va donar molta informació, mostrant el seu domini del tema però, a més a més, ho va fer amb molt de dinamisme, fent que la seua disertació pasara en un suspir. Fem notar el seu repàs a les declaracions dels apocalíptics de la literatura en l'era digital, com ara, Barry Sanders, Kevin Kelly (Scan this book), Steve Birkers, John Updike (The end of autorship) i Harold Bloom, qui adverteix del perill que suposa Internet per la literatura ("Internet m'horroritza").

Per clarificar què és literatura digital, la classificació dels textos digitals, els ebooks i el futur de la multifuncionalitat dels aparells electrodomèstics al servei de la literatura us recomanem el text ¿Qué es literatura digital?, de Raine Koskimaa. Per cert, heu immaginat tindre un microones que puguera baixar poemes de l'Electronic Poetry Center i mostrar-los en una pantalla mentre esperem que es calfe el dinar...?

Falsa biografia de Pasqual Adrià

Pasqual Adrià acaba de publicar la seua primera novel·la titulada Falsa biografia, publicada per L'Eixam.
Esta esperada novel·la ens ha sorprés molt gratament, per la caraterització dels personatges, la trama intrigant, el lloc on es desenvolupa l'acció en Carcaixent...