Racó de Llibres

Completamente viernes

2011-06-28T14:55:00.013+02:00

DISCIPLINA SECRETA

La casa como un barco

en alta mar de junio.

Las calles como trenes

de noche sosegada.

Estas cosas no pasan en el mundo.

Estoy por afirmar

que ahora vivo en un libro de poemas.

Pero si tú me miras,

decidida a existir

desde el fondo templado de tus ojos,

también existe el mundo.

Y muy probablemente

yo acabaré por existir contigo.

La última sesión del club de lectura se dedicó a la poesía de Luis García Montero, al sentimiento amoroso que anima la obra Completamente viernes. Las geografías urbanas, la cotidianeidad, las palabras, las rutinas, las despedidas... pueblan este libro de versos, que es un canto a la plenitud del amor. Su autor lo escribió entre 1994 y 1997, cuando todavía impartia sus clases de literatura en la universidad de Granada. Después vino su partida voluntaria, pero con tintes de acoso moral, y nos duele ver al poeta desubicado de su magisterio. Lector te invitamos a dejar tus impresiones sobre Completamente viernes...

La taula de canvis, de Francesc Adrià

2011-03-24T13:03:00.025+01:00

Francesc Adrià, un home de teatre, format com a actor a Moma Teatre, i més tard escriptor guardonat amb varis premis literaris, ens proposa a la seua última obra La taula de canvis (La proporció), una reflexió al voltant de l'economia i l'injustícia social. És el que els seus personatges anomenen equilibrar la riquesa imperfecta. Així doncs, l'últim Premi Octubre de teatre 2010 situa l'acció de la seua obra a Dubai, el Hong Kong àrab, on Mauro Martines juga davant d'una taula especial, anomenada, la taula de canvis...
El club de lectura de la Biblioteca proposa la lectura i reflexió d'esta lùcida obra de teatre i et convida a deixar els teus comentaris sobre la mateixa...

Obra póstuma de Vidal-Beneyto

2010-11-04T17:21:00.005+01:00

El legado intelectual del sociólogo y politólogo José Vidal-Beneyto es enorme. Libros de la Catarata presentó ayer en el Círculo de Bellas Artes de Madrid su obra póstuma La corrupción de la democracia, homenaje encabezado por Cécile, la viuda del autor, y algunos de sus numerosos amigos intelectuales, entre ellos politólogos y catedráticos de las universidades madrileñas como Ignacio Sotelo, Luis Enrique Alonso y Fernando Álvarez Uria. Y es que Vidal Beneyto dedicó la mayor parte de su vida a trabajar por y para la democracia en nuestro país, desde su participación en la Junta Democrática en los años de la Transición, hasta los últimos años de su vida centrado en el análisis del sistema político nacido en la antigua Atenas, preocupado ante lo que él denominó "corrupción sistémica".

El análisis profundo y crítico de la realidad le llevó a decir que "la democracia está profundamente tocada", advirtiendo con su sabia mirada del deterioro de este sistema político por causa de los mercados desregulados.

Como afirma Federico Mayor Zaragoza en su prólogo a esta obra, José Vidal-Beneyto "nos ha dejado un legado de lucidez, de espíritu de lucha, de insumisión, de tesón y tozudez para procurar que no recorramos dócilmente los senderos que nos trazan, para hacer posible que el futuro sea el de nuestro anhelo de conciliación, de solidaridad, de paz y no el que diseñan, desde turbias instancias, quienes han hecho de la Tierra un mercado".

El mejor homenaje a un autor es leer su obra, y en el caso de Vidal-Beneyto es además participar activamente en la construcción de espacios de análisis y encuentro cívico para construir un mañana mejor, en un mundo solidario y fraterno. Deje sus comentarios sobre las numerosas aportaciones de este autor, nacido en Carcaixent, a nuestra convivencia y a nuestra sociedad...

Un club de lectura molt participatiu

2010-10-25T11:51:00.004+02:00

El club de lectura de la Biblioteca ha demostrat, una vegada més, la seua capacitat d'enganxar a amics, coneguts, i nombrosos carcaixentins en general, en el plaer de la lectura, en la no gens fàcil lectura pública de poemes de Miguel Hernández. En efecte, el passat 21 d'octubre, entre les 7 i les 9 de la vesprada, més de 150 persones es congregaren a la Plaça Miguel Hernández: veïns, estudiants de secundària, professors, representants municipals, familiars del poeta a Carcaixent, vianants cicumstancials, membres del Grup de teatre Àgora i lectors del club de lectura. El recital poètic va anar construint-se sobre la marxa, perquè la gent congregada decidia participar in situ en la lectura dels versos de Miguel Hernández, alguns sonets amorosos, poemes més socials i, fins i tot, alguna carta familiar. Una vesprada màgica, amb àngel, un acte popular i participatiu com de segur era del gust del poeta oriolà,

Miguel Calatayud i les biblioteques

2010-06-07T12:08:00.008+02:00

Miguel Calatayud, artista alacantí (Asp, 1942) amb un estil inconfundible, geomètric, mediterrani i expressionista, que ha desenvolupat la major part de la seua obra gràfica lligada al llibre valencià, ha tornat a ser el Premi Nacional d’Il·lustració 2009 (i ja en són tres premis nacionals), pel conjunt de la seua carrera. Trobem que la repercussió d’este important premi no ha estat el que mereix un artista tan prolífic i coherent. Cap menció a la Fira del llibre de València d’enguany, ni articles de fons en revistes literàries de l’administració valenciana. Per localitzar informació sobre la seua trajectòria, a més dels seus llibres il·lustrats i catàlegs d’exposicions, poca cosa, algunes entrevistes a Mètode d’informació (1995), Babar i algunes referències a la Biblioteca Cervantes virtual. Cal dir, no obstant això, que va participar com la figura més rellevant a les darreres Jornades Literàries a Carcaixent, coordinades per la nostra Biblioteca, la Fundació Bromera pel Foment de la lectura i el CEFIRE d’Alzira, i dedicades a l’àlbum il·lustrat a finals d’abril. En este marc li férem una entrevista on va quedar patent la seua visió com a artista format a l'antiga Escola de Belles Arts de València (que s'ubicava on ara està el Centre del Carmen), i l'evolució de la seua producció artística centrada a l'il·lustració gràfica. També va fer una dedicatòria molt especial als lectors en un dels seus llibres, “El pie frito”. Demà, 8 de juny, donarà una conferencia a la Biblioteca Nacional, a Madrid. Tot un luxe, li donem l’enhorabona públicament per este premi i esperem que a la Fira de Madrid sí tindrà el resó que mereix.

Lector, què opines de la il·lustració als llibres? Haurien de tindre una major presència als llibres per adults? En este cas, no estaríem davant d’una obra d’art més total? Deixa els teus comentaris, si et plau...

15 Premis Literaris Ciutat de Carcaixent

2010-05-05T18:21:00.006+02:00

Hui es lliuren els Premis Literaris Ciutat de Carcaixent, una fita literària per promoure l'escriptura entre els més joves, estudiants de segon cicle d'ESO, cicles formatius de graus mitjà i superior i batxiller de la Comunitat Valenciana. Els Premis Soleriestruch, de narrativa curta, i Arminyana i Canut, de poesia, arriben a la seua 15 edició. I per ells han anat pasant joves valors literaris que van consolidant-se amb el pas del temps, el presagi de veus que tenen coses a dir. Recordem alguns noms: Àngels Gregori, va ser primer premi de poesia en 2002 , després va rebre altres guardons poètics en Mislata, Gandia, etc., i dirigeix el Festival de Poesia Poefesta a Oliva. És l'autora de poesia dels Premis Ciutat de Carcaixent amb més projecció i varis llibres publicats: Bambolines (Eixarm), Llibre de les brandàlies (Edicions 62). També Lara Cogollos Alabor, va ser guardonada amb el primer premi de poesia en 1997 i fa uns mesos acaba de publicar el seu llibre de narrativa Los otros lugares insimismados (Ediciones Oblicuas, 2010). Altres autors que, després del seu pas pels Premis de Carcaixent, continuen vinculats al món de l'edició són Desiré Palma, Maria Estrelles i Pau Alvarez. Isabel Martí, que va obtindre fins quatre premis entre 1998 i 2000, té també alguna obra de teatre inèdita com Via morta, representada a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València, on va estudiar. En fi, una bona collita, la dels Premis Literaris Ciutat de Carcaixent...

Què opineu dels Premis Literaris com a forma de donar a conèixer nous valors literaris?

Una despedida muy literaria a Vidal-Beneyto

2010-03-24T11:57:00.024+01:00

El pasado sábado 20 de marzo se congregó en Carcaixent un grupo de personas para despedir al familiar, al amigo, pero también al intelectual comprometido con la justicia y la libertad, al humanista con principios bien asentados de libertad, igualdad y fraternidad, como buen francófilo y demócrata, nacido en Carcaixent, pero con voluntad cosmopolita, políglota formado en varias universidades europeas y, por tanto, una de las personas con mayor visión europeista: don José Vidal Beneyto, quien interpuso un guión entre sus apellidos, para no perder el de su madre al firmar sus numerosas publicaciones en Francia y Alemania. El adiós a una de esas personas imprescindibles de las que hablaba Brecht.

Y como no podía ser de otro modo, el protagonismo en la última hora lo tuvo su recuerdo a través de los suyos, de las personas a las que amó, de sus hijos y de un artista amigo, Paco Ibáñez, quien comenzó su homenaje cantando las Coplas por la muerte de su padre, de Jorge Manrique, coreada entre dientes por muchos de los allí congregados.

Recuerde el alma dormida
avive el seso e despierte
contemplando
cómo se pasa la vida
cómo se viene la muerte
tan callando…

Después, el recuerdo emocionado de Jordi, uno de los hijos de Vidal-Beneyto, a su hermano Miguel, fallecido en 2008, y al que el propio Vidal-Beneyto escribió el obituario en el periódico que fundó y amó, El País. Jordi Vidal leyó a continuación uno de los poemas favoritos de su padre, la Elegía dedicada a Ramón Sigé por el poeta del pueblo, del que este año se cumple el centenario de su nacimiento:

Volverás a mi huerto y a mi higuera,
por los altos andamios de las flores
pajareará tu alma colmenera

de angelicales ceras y labores.
Volverás al arrullo de las rejas
de los enamorados labradores...

A las aladas almas de las rosas
del almendro de nata te requiero,
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero.

Y también dos de sus hijas leyeron poemas, uno de ellos inédito del propio Vidal-Beneyto, dejando bien patente su querencia por la poesía. Finalmente, de nuevo Paco Ibáñez nos recordó esta vez al espíritu siempre joven de Pepín -en su círculo de amistades-, rebelándose contra aquello que iba contra sus principios democráticos. Esta vez, los versos recitados eran los de Agustín Goytisolo:

Me lo decía mi abuelito,
me lo decía mi papá,
me lo dijeron muchas veces,
y lo olvidaba muchas más.

Una despedida llena de versos, de palabras rimadas y sentidas, al compañero del alma, presente entre quienes le aman y entre quienes tuvimos la fortuna de conocerlo aunque fuera de forma circunstancial.

Rafael Chirbes en la Biblioteca

2010-02-18T12:19:00.005+01:00

Todo un lujo cultural: Rafael Chirbes participará esta tarde en un encuentro con el club de lectura de la Biblioteca. Se hablará especialmente de su última novela Crematorio, premio nacional de la Crítica en 2007, que la juzgó la mejor novela del autor y una de las mejores publicadas en lo que va de siglo. Crematorio nos presenta una visión crítica de la España de la especulación inmobiliaria y urbanística en la que los personajes según palabras del autor "repiten palabras o reproducen ideas extraídas de textos literarios, artículos periodísticos y películas que he ido leyendo y viendo durante estos últimos cuatro o cinco años"

No dejaremos pasar la ocasión para repasar otras obras de uno de los autores españoles más leídos en Alemania, con un éxito extraordinario: El viajero sedentario, El novelista perplejo, La buena letra, La larga marcha... Y especialmente, Mediterráneos, ese recorrido a los paraísos perdidos de la infancia por donde transitan también las huellas de Kavafis, Durrell, Camus o Blasco Ibañez y donde, junto a ciudades como Estambul, Venecia, Roma o Alejandría, encontramos también los azutcats de Valencia y los paisajes de naranjos de Tavernes y Alzira, más tarde recordados en Fez.

Chirbes es un espléndido autor literario, por cuyas obras transitan las voces de muchos autores que lo han formado como lector y crítico literario. Lejos de la indiferencia, Chirbes profundiza en la dimensión filosófica de la literatura y de la historia. Amigo lector, deja tus impresiones sobre la obra de Rafael Chirbes en este foro...

Llibres, memòria històrica i xarxes socials

2010-01-13T16:15:00.016+01:00

Edicions 96 acaba de traure una novetat dins la seua col·lecció L'entorn: Entre el silenci i l'oblit: Paco Cucarella, el darrer alcalde revolucionari de Carcaixent, de l'advocada Anna Oliver. L'obra es presentarà a la Biblioteca Municipal de Carcaixent el dijous, 14 de gener, a les 19,30 h., amb la presència de l'autora, l'editora Dolors Pedròs i i la professora Empar Bria.

El llibre, prologat per l'historiador Tomàs Peris Albentosa, recull, a més de la biografia crítica de l'últim alcalde de la República a Carcaixent, un important apèndix amb la transcripció de documents del període estudiat, en particular del sumari que condemnà a mort a Cucarella, i es completa amb un llistat de les víctimes mortals de la Guerra Civil a Carcaixent durant els períodes republicà i franquista. El llibre compta també amb un bloc propi i es pot trobar a Facebook, un model, per tant, d'aprofitament de les possibilitats de comunicació que ofereix Internet.

Totes les guerres, a més de la violència i la mort inútil de molts innocents, produeixen ferides que continuen obertes durant molt de temps; més encara en les guerres fratricides com la nostra. Què opineu del llibre? i de la memòria històrica? i de la necessitat de superar les ferides per construir un futur on la pau siga l'únic llenguatge possible?

Microrrelats, oralitat i Youtube

2009-12-14T09:18:00.007+01:00

És clar que la narració de contes té una tradició milenaria. La oralitat ha estat tantes vegades matèria prima per la escriptura d' històries... Recordem la protagonista de Les mil i una nits, Sherezade, que deixava el conte en suspens cada nit per guanyar-se la vida un dia més i, de pas, ens recomanava el beneficiòs hàbit d'escoltar contes (o llegir-los) abans d'entrar al món dels somnis. Darrerament, en canvi, té més fortuna la proliferació de microrrelats, històries sintètiques i moltes vegades sorprenents, en consonància amb el ritme frenètic del primer món.

No obstant això, hi ha iniciatives novedoses i constatem com la literatura s'obri nous camins de creació i difusió. Mirem per exemple la iniciativa de la Red Internacional de Cuentacuentos (RIC) i Escuela de Escritores, que ha organitzat un concurs de contes a través de la distribució de vídeos en Internet, al Youtube. La veritat és que la iniciativa anomenada Cuento en corto permetrà l'escriptura, dramatització, gravació i difussió de contes amb una durada inferior a cinc minuts de metratge, i això de segur beneficia la creativitat i difussió cultural. Enhorabona als organitzadors i participants.

Lectors, què opineu dels microrrelats? Voleu escriure algú i compartir-lo des d'ací? I què us sembla la distribució literària en Youtube? Feu les vostres aportacions

¿Los libros son necesarios?

2009-11-04T17:44:00.007+01:00

Ayer fallecía una de las lumbreras intelectuales del siglo XX en España, Francisco Ayala, a la edad de 103 años. Autor de obras memorables como El jardín de las delicias, La cabeza del cordero o Recuerdos y olvidos, era uno de los últimos exponentes de la literatura española del exilio. En una de sus últimas entrevistas, a propósito de sus forzosos cambios de domicilio y equipaje ligero, decía lo siguiente “Ahora creo que los libros no son necesarios, lo importante lo atesoramos dentro”, apelando al conocimiento esencial que se alberga en la conciencia del ser humano. Y ello dicho con la humildad del hombre sabio en el último recodo de su camino.
Gustavo Martín Garzo destaca en Ayala valores casi barridos hoy de la vida pública: dignidad, mesura, lealtad, comprensión y humor inteligente. La voz de Ayala rezuma sabiduría, y en sus textos uno siempre encuentra la reflexión moral acerca de la condición humana, y lo que él denominaba “estación en la tierra”. Toda una declaración acerca de su convicción en la continuidad de la existencia tras la muerte.
Pero hablando de libros y de literatura, ¿qué opinas acerca de si los libros son o no necesarios? Desde luego sí lo son para fijar la memoria de la humanidad, como se ha demostrado desde la aparición de la escritura hacia el IV milenio a. C. y de libros en China hacia el II milenio a.C. Pero Ayala se refería quizás a otro tipo de conocimiento innato y esencial, ¿no crees?

Anatomia emocional

2009-10-14T18:12:00.003+02:00

És indubtable el gran impacte de l'obra de Daniel Goleman Intel·ligencia emocional (1995), que venia a demostrar que el factor determinant per l'exit a l'àmbit laboral -i a la vida en general- no era el cocient intelectual (CI), ni els diplomes universitaris o la perícia tècnica, sinó més bé qualitats com ara l'autoconciència, l'autoestima, l'autocontrol, l'empatia, la dedicació, la integritat, l'habilitat per comunicar, la perícia per iniciar i acceptar els canvis...

Poc després apareixia l'obra de Stanley Keleman Anatomia Emocional, l'estructura de la experiència somàtica (1997), una obra molt original que abasta els camps de la biopsicologia, la psicologia formativa i el més clàssic humanisme aristotèlic, com ha resaltat Jaime Guillén a la presentació de l'edició espanyola. Al seu llibre Keleman ens diu: La vida construeix formes. Estes formes són part d'un procés organitzatiu que inclou les emocions, els pensaments i les experiències dins d'una estructura. Esta estructura, al seu torn, ordena els aconteciments de l'existència. Les formes revelen el procés que va des de la fase protoplasmàtica -concepció, desenvolupament embrionari-, fins la forma humana personal, les estructures de la infància, adolescència i època adulta... Ben interessant, veritat? És a dir, a la forma del nostre cos queden gravades experiències tan diverses com l'amor, el dolor, la por o la decepció...

I sobre estes qüestions, l'Anatomia Emocional, és que ha treballat un artista plàstic ben interessant: Joan Llopis. Ell és capaç de captar la profunditat de les emocions als seus cosos bidimensionals. No perdeu l'oportunitat de contemplar i gaudir la seua exposició a la nostra Biblioteca, fins el 18 d'octubre.... Queden pocs dies....

Per cert, ara quan ens veurem a l'espill, tal vegada, podrem pensar en modificar algunes emocions per millorar l'aspecte del nostre cos. O no? Deixeu les emocions que us suggeriu l'obra de Joan Llopis...

La voix d'un poète: Guillaume Apollinaire

2009-10-08T10:52:00.034+02:00

Sous le pont Mirabeau

Sous le pont Mirabeau coule la Seine

Et nos amours

Faut-il qu'il m'en souvienne

La joie venait toujours après la peine.

Vienne la nuit sonne l'heure

Les jours s'en vont je demeure.

Les mains dans les mains restons face à face

Tandis que sous

Le pont de nos bras passe

Des éternels regards l'onde si lasse

Vienne la nuit sonne l'heure

Les jours s'en vont je demeure.

L'amour s'en va comme cette eau courante

L'amour s'en va

Comme la vie est lente

Et comme l'Espérance est violente

Vienne la nuit sonne l'heure

Les jours s'en vont je demeure.

Passent les jours et passent les semaines

Ni temps passé

Ni les amours reviennent

Sous le pont Mirabeau coule la Seine

Vienne la nuit sonne l'heure

Les jours s'en vont je demeure.

Fins ací un dels poemes més coneguts del poeta francés Guillaume Apollinaire. I per reflexionar, estarem perdent el gust de gaudir de la poesia en llengua original?

Fins fa unes poques décades, el francés era la primera llengua estrangera que s'estudiava a l'escola i a l'ensenyament secundari. Molt ha plogut des d'aleshores en benefici de l'anglès.

No seria posible en el marc de l'Europa Comunitària una major potenciació de la llengua que va crear l'Encyclopédie al segle XVIII, va inspirar els principis revolucionaris i humanistes de liberté, egalité et fraternité i va fer tantes aportacions a la cultura universal?

Escolteu la veu del poeta francés recitant este poema de 1912, i donant als versos la mateixa cadència lenta de l'aigua que fluix al Sena.

Et aussi un autre cadeau, quand la poésie devient chanson... Voilà une des plus belles récitations, celle de Serge Reggiani, accompagnée du piano.

Il y a plusieurs interprétations de ce poème, celles de Léo Ferré, Reggiani, et les plus récentes de Marc Lavoine et de Sophie Auster, musicienne et fille de l'auteur américain. L'une des versions les plus modernes de Sous le Pont Mirabeau est une animation du poème créée par Marcelo Nogal (Brésil) et conçue en Second Life. À côté de la belle voix de Marc Lavoine on trouve la traduction au portugais. Peut-être, la diffusion de la poésie est-elle liée à celle de la musique, surtout parmi les jeunes gens. J'éspère que vous allez l'aimer... Régalez vous!

Què penseu del futur de la poesia?
Que pensez-vous de l'avenir de la poésie?
¿Qué opinas acerca del futuro de la poesía?
What do you think about the futur of poetry?
Cosa ne pensi riguardo al futuro della poesia?
O que é que você pensa sobre o futuro da poesia?

Ah! Quelqu'un veut traduire le poème d'Apollinaire en d'autres langues du monde? On l'a dejà au portugais dans la vídeo, mais, nos amis du Maroc, peuvent-ils le traduire en arabe? et en roumain?

El repte del cibertext, de Raine Koskimaa

2007-12-14T20:08:00.006+01:00

Dia a dia vegem com la societat de la informació en la que vivim va canviant, va evolucionant. Raine Koskimaa, en la seua obra El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital, ens mostra com la tecnologia digital ens proporciona noves eines per millorar en el camp de la literatura i l'ensenyament pedagògic. Una mostra ben patent és la creació de blocs. Veiem com molts d'ells són blocs literaris on dialogar i opinar sobre llibres, autors, o sobre literatura en general. Però un aspecte especialment interessant que Koskimaa investiga és una nova definició de literatura digital, el cibertext, és a dir, textos digitals basats en codi informàtic i que utilitzen tècniques de hipertextualitat, interactivitat i programabilitat.

Amb tot açò, apleguem al debat de si podem considerar el codi informàtic i especialment la cibertextualitat, literatura o no. Des del nostre punt de vista, la cibertextualitat és una evolució més de la literatura tal i com la coneguem ara. Cal donar una oportunitat al avanços tecnològics, encara que en un principi pensem que ens pot perjudicar, perquè segurament ens òbriga un nou món de possibilitats en la nostra feina o en la vida diària.

Laura Borràs, professora de la UOC, a Alzira

2007-11-15T09:55:00.000+01:00

Enmarcat dins del curs Fomentar la lectura en la societat de coneixement, organitzat per la Fundació Bromera per al foment de la lectura, el passat dissabte 10 de novembre poguerem gaudir de la conferència oferida per Laura Borràs, Llegir a l'era digital, a l'Institut de Secundària Rei en Jaume d'Alzira.

Laura Borràs és doctora en Filologia, professora de literatura digital de la Univertat Oberta de Catalunya i directora del Màster en estudis literaris en l'era digital de la UOC. Entre d'altres coses, Laura Borràs va dir que només els joves són natius digitals, mentre que la resta, la majoria de persones, som immigrants digitals i estem en un moment de revolució informacional, semblant a la que visqueren els nostres avantpasats en el pas del rotllo de pergamí al llibre. Us recomanem un vídeo molt gràfic d'esta revolució del suport d'informació a l'Edad Mitjana.

El somni de poder llegir vàries obres al mateix temps, de manera semblant al que fa l'hipertext, ja el trobem en la roda dels llibres, ingeni ideat per Agostino Ramelli, publicat en l'obra Le diverse et artificiose machines (1588), que permetia al lector situat davant d'una gran sènia amb llibres la lectura simultània d'aquestos.

Laura Borràs va donar molta informació, mostrant el seu domini del tema però, a més a més, ho va fer amb molt de dinamisme, fent que la seua disertació pasara en un suspir. Fem notar el seu repàs a les declaracions dels apocalíptics de la literatura en l'era digital, com ara, Barry Sanders, Kevin Kelly (Scan this book), Steve Birkers, John Updike (The end of autorship) i Harold Bloom, qui adverteix del perill que suposa Internet per la literatura ("Internet m'horroritza").

Per clarificar què és literatura digital, la classificació dels textos digitals, els ebooks i el futur de la multifuncionalitat dels aparells electrodomèstics al servei de la literatura us recomanem el text ¿Qué es literatura digital?, de Raine Koskimaa. Per cert, heu immaginat tindre un microones que puguera baixar poemes de l'Electronic Poetry Center i mostrar-los en una pantalla mentre esperem que es calfe el dinar...?

Falsa biografia de Pasqual Adrià

2007-11-10T13:27:00.000+01:00

Pasqual Adrià acaba de publicar la seua primera novel·la titulada Falsa biografia, publicada per L'Eixam.
Esta esperada novel·la ens ha sorprés molt gratament, per la caraterització dels personatges, la trama intrigant, el lloc on es desenvolupa l'acció en Carcaixent...